A l’empresa privada sembla que passa com amb el futbol, els resultats son els qui comanden. Es poden dir moltes coses, embullar molt de fil, posar excuses i navegar entre dues aigües, però a la fi paraules com lideratge, professionalitat, auto-estima, preparació..... Se’n va en orris ò t’enlairen pels objectius pactats aconseguits.Ò vas de rècord ò no pots viure del record.
Però en futbol les coses son lleugerament diferents... Si ! Hi ha la lletra petita dels contractes que sol ser la més grossa. Hi ha les clàusules. Aquelles que fan que si t’han de pagar una puntada de peu al teus darreres més nobles i el club va magra de calaix, haurà de vendre el mobles... Per això a Can Mallorca, abans de fer el ferrer, es varen estimar més lo mal conegut que lo bo per a conèixer.
Llavors es normal que el professional futboler es pugui permetre fer “feos “ a la propietat. Perquè sap que si li fan pessigolles se n’anirà amb el ronyó ben clos i l’esquena ben calenta
Les males llengües diuen que la clàusula del Sr. Pomera és tan grossa que pot permetre fer-se el desmenjat de rècords i de records. Saps que la va esmolar de mot a la garrofa abans de començar l’escarada d’enguany, tot perquè sabia que no el podrien despatxar ....
Li era ben igual que la grada visqués del record de pensar que cada desembre tenia el mes boig. També n’hi ha molts que encara tenen el record d’haver - l’ho sentit a dir que: - La planificació d’aquest any era un desastre i que amb el que tenim no arribaríem en lloc- Fins diumenge vivíem del record de no haver guanyat durant disset anys seguits a Pamplona i suposen qualque també culpeta deu tenir amb la feta . També recorden l’agrura que teníem l’any passat per Nadal, quan per culpa dels seus números anàvem cap dret a Segona.
Però ara que les coses han canviat. Ara que els jugadors van fins i tenim punts per a regalar, ara que som l’equip revelació, ara que si no es romp el ciri, pot ser l’any que ve ens tocarà seure amb les Estrelles galàctiques de l’Europa Europea el Sr. Pomera ens sorprèn per la seva prudència a l’hora d’obrir la boca.
Uns pensen justament que es prudent. D’altres que és el salvador esportiu del Club i els més malpensats ja va més enllà del 30 de juny i pensa que si vol tornar a negociar la seva renovació, val més callar ...... No fos cosa que llavors sols hi hagi espai pels records i no li valorin els rècords.
Damià Tomàs
Guionista – Director - Actor de “ Picadís”- Teatre
