Avui amics no us parlaré del proïsme. Tampoc faré cançons de xafarder per mostrar el greix dels altres i amagar el meu. No!!! Avui m’he proposat confessar-me sens haver-hi cap confessor, ni haver comés cap pecat…
Bé... Pot ser què l’únic pecat sigui el d’haver escollit per senyera pròpia els colors vermellencs… I per això avui la purga és haver d’anar cop piu… Com molts...
Fa quasi dos mesos que no me posava davant l’ordinador per escriure quatre codolades. I és que per a codolades ja bastaven les dels altres! No tenia l’ànim ni l’ànima. Anava desanimat I és que hi havia, i encara hi ha, un poc de tot.
