Tinc un conegut que volia treballar com a cambrer en un restaurant d´una zona turÃstica i em feia saber que, a part dels coneixements propis de l´ofici, es veia en la necessitat d´aportar un bon coneixement de la llengua alemanya, doncs era un lloc freqüentat per persones provinents d´aquesta part del món i calia acurar-se en el tracte. I en comentava això per què, li deia el propietari del negoci, que l´important és acontentar al client per què torni. La manca de coneixements de aquesta llengua li dificultarà aconseguir un lloc de treball si no és capaç de fer l´esforç d´ampliar els coneixements que té d´ella. Tot això, que és tan senzill, que tothom entén i accepta, es converteix en un debat malintencionat quan això es trasllada a l´empresa pública.
Em sorprenen les coses que es diuen en alguns diaris i tertúl•lies radiofòniques del decret del Govern balear sobre l´obligació de saber el català , en el seu nivell B, al personal de la sanitat pública de les nostres Illes. Sembla que no s´acaba d´assimilar, per més anys que passin, que la ciutadania és també un client de lo públic. I alguns funcionaris o contractats, és evident que no la gran majoria, deuen aprendre que també són treballadors com els altres i que en el seu treball han de procurar acontentar als seus clients aixà com fem tots els altres treballadors. I que, a les Illes, ens agrada que ens parlin amb la llengua d´aquÃ, que per això també contribuïm a la cosa pública pot ser més que tots els altres.
José Mª Martà Pérez. Palma.
Â
